El Drac de "La Llegenda de Sant Jordi" al Parc
de la Ciutadella
Els tres de La Fanfarra en el teatre de
La Reina Blanca
Carmen
Imatge de A Dues Mans
Claudia Schneider i Putxinel.la en Euridice
Escena de "A Mans Plenes"
Titelles de "Malic Enamorat"
LA FANFARRA Versión en castellano
teatre de marionetes
Història
La
Fanfarra és una companyia de teatre de figures, ombres i marionetes que
va néixer el novembre de 1976 fundada per Toni Rumbau, Eugenio Navarro i
Mariona Masgrau.
Creen des del principi el personatge de Malic, un aventurer ibèric profesional que encarna els anhels aventurers i anarquitzants dels seus creadors, i que protagonitza la majoria dels seus primers espectacles.
El seu primer muntatge, titulat Malic a Babilònia, és un espectacle de marionetes de fil manipulades des d'un pont amb molts efectes de so i de llum, amb canvis de decorats, etc. La Fanfarra, però, comença a actuar de seguida al carrer amb històries curtes protagonitzades per Malic. Neixen aíxí títols com La Història del Rei Trist, Malic a la Illa de les Tortugues, Aquil•les i la Tortuga, El Gegant de les Muntanyes, El Capità Caçalla, etc. S'instal.len bàsicament a la Plaça del Pi de Barcelona on es donen a conèixer diumenge darrera diumenge durant els anys 1977, 78 i 79.
Igualment durant aquesta època estrena les seves originals versions de Els Pastorets i La Llegenda de Sant Jordi, que des de llavors s'han anat representant en diverses versions per tot Catalunya durant llargues temporades.
El 1980, arran de la seva participació al Festival Internacional de Titelles de Londres (primera sortida a l'estranger de la companyia), s'inicien en el teatre d'ombres estrenant un nou muntatge fet amb marionetes de fil i ombres xineses titulat La Història de Li o Malic a la Xina. En la mateixa línia s'ha de situar l'obra Malic a Nova York o la Claveguera Lírica, una obra amb un fort accent poètic que es representa en diversos festivals de titelles d'Espanya i que dóna a la companyia els seus primers èxits importants fora de Catalunya.
El 1984, decidits a trobar un lloc estable on poder presentar les seves produccions, La Fanfarra obre el Teatre Malic, un teatret de butxaca per a seixanta espectadors que amb els anys es convertirà en un prestigiós centre de marionetes i de tota mena de propostes teatrals de petit format, sent la primera de les anomenades Salas Alternativas d'Espanya, que anys més tard proliferaran per tot el país.
El Teatre Malic participa des d'un principi en el Festival Internacional de Teatre de Titelles de Barcelona, participa en els diferents Festivals de Tardor previs a les Olimpíades i, des de 1993, organitza un Festival d'Òpera de Butxaca que ha aconseguit un gran prestigi, amb distintes ramificacions nacionals i internacionals. El Teatre Malic ha rebut els següents premis: el Premi de la Crítica de Barcelona, el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre i un Aplaudiment dels prestigiosos Premis FAD d’arts para-teatrals.
Des de
l'obertura del Teatre Malic, La Fanfarra estrena els següents muntatges: Calidoscòpia (espectacle
d'ombres a partir d'un text de Rafael Sender i Toni Rumbau), Les Aventures de Malic (espectacle
d'ombres xineses), La Reina Blanca (espectacle de
marionetes de fil), Malic Enamorat o El Retorn d’en Titella (espectacle de
“titella català”), Europa (espectacle de
marionetes i actors escrit per Toni Rumbau i Miguel Vigo) i Carmen
(espectacle d'ombres amb guió de Toni Rumbau i Joan Casas i direcció
de Rafel Duran).
El 1990, La Fanfarra publica una revista de marionetes anomenada Malic editada
en tres idiomes (català, castellà i anglès) amb quatre números
apareguts. Igualment ha publicad els textos de les obres Els Pastorets
i La Llegenda de Sant Jordi, de Toni Rumbau, així com una
col.lecció de teatrins d'ombres xineses composta de quatre títols.
A partir de 1990, La Fanfarra inicia una nova línia de muntatges
unipersonals a càrrec dels seus tres membres. Mariona Masgrau,
amb la trologia Mangalena,
Constantina i Sophia, i els muntatges, La Capsa de Joguines
(conte musical),
De Tant que T’Estimo i El Despertar de les Passions. Pel
seu costat, Eugenio
Navarro estrena la seva trología Trinoceria, Caramante i Zespion, i
el seu últim muntatge Melodama, estrenat al Festival Teatre Internacional Sitges 2001.
Toni Rumbau amb A Dues Mans, L'Ombra i el Doble
i l'òpera Euridice i els Titelles de Caront, amb
música de Joan Albert Amargós,
estrenada al Festival Grec 2001.
La
Fanfarra està considerada com una de les companyies de titelles, ombres,
marionetes i teatre d’objectes de més prestigi del país, sent la que més
projecció internacional ha obtingut gràcies a la seva constant
participació en nombrosos festivals internacionals de titelles de tot el
món. La Fanfarra ha actuat als següents països: França, Itàlia, Bèlgica,
Hol·landa, Alemània, Gran Bretanya, Irlanda, Grècia, Austria, Portugal,
els tres Països Escandinaus, Rússia, Ucraïna, Xina, Brasil, Argentina,
Uruguay, Turquia, Egipte, Líban, Marroc, Paquistan, India i Estats Units.
Els camins dels tres de La Fanfarra van anar per distintes direccions. Eugenio obre La Puntual molt aprop d'on abans hi havia el Teatre Malic. Mariona Masgrau obre l'Espai Fènix a Sants, però el maig de 2007, atrapada per una greu malaltia, mor sobtadament, truncant tots els seus projectes. La seva extraordinària col.lecció de marionetes (ella era la constructora dels titelles de la companyia), propietat actual del seu fill Octavi, ha quedat temporalment en mans del Centre de Titelles de Tolosa (CIT).
Toni Rumbau és en aquests moments l'únic titular de la companyia La Fanfarra. Els seus últims treballs han estat amb l’espectacle “A Dues Mans” (diverses gires durant els últims anys per Espanya, Europa, Turquia, Líban i Albània). El 2007 produeix i estrena l’òpera “Saló d’Anubis” amb música de Joan Albert Amargós i llibret de Toni Rumbau. Saló d'Anubis s'ha representat al Teatre Nacional de Catalunya, al Festival Temporada Alta de 2007, a Wintertur (Suïssa) i a Darmstadt (Alemanya)
En aquests moments, Toni Rumbau està preparant un nou espectacle titulat “A Mans Plenes” (Full Hands), que s’estrenarà durant 2009.
